UN NOU ÈXIT DEL CRUÏLLA AMB THE PRODIGY COM A HEROIS DE LA NIT DE DISSABTE

IMG_1667

Amb les piles carregades, a dos quarts de set passàvem la porta del recinte del Parc del Fòrum per començar la segona jornada del Cruïlla, on el nom de Prodigy regnava per sobre dels altres. Però encara quedaven set hores per a l’actuació dels britànics i, si havíem aparegut tan aviat era per no perdre’ns un dels concerts que ens feia més il·lusió veure: Exquirla. La banda formada pel quartet instrumental Toundra i el cantaor Niño de Elche ha parit un disc molt potent i la possibilitat de veure el directe de ‘Para quienes aún viven’ la pintaven calba (el proper 17 de novembre estaran a la Sala 2 de L’Auditori). No vam ser els únics amb aquest pensament ja que força públic va presentar-se a l’escenari Radio3 per gaudir de la potència i la màgia d’aquest “flamenco-post”. No podíem començar millor la tarda.

IMG_1525

A l’acabar ens vam passar una estona a xafardejar el concert de Little Steven & the Disciplines of Soul. Allà s’hi congregaven rockers de tota la vida, fans del Boss i curiosos. Davant d’una gran lona psicodèlica, Steven es fa acompanyar per una gran quantitat de músics que li permeten moure’s tranquil·lament per sobre l’escenari sabent que allò sonarà de conya. L’estona que vam estar allà la vam passar divertida, però estàvem fent temps per no perdre’ns una nova presentació de ‘Meridiana’, el primer treball en solitari d’Enric Montefusco, un cop dissolts Standstill. Les cançons d’aquest disc han arrelat al públic que la les canta de memòria. Diferents moments van posar la pell de gallina: quan l’Enric anuncia que no sap si tindrà veu perquè porta dies sense dormir degut a la seva paternitat, el discurs i la interpretació de ‘Flautaman’, les revisions de temes d’Standstill i, com ja és habitual, les cançons interpretades a pèl entre el públic i sota l’atenta mirada de la Lluna. De nou, brutal!

IMG_1610

Arribats a aquest moments ens ho vam prendre amb calma i vam deambular pel recinte i escoltant de lluny a Ryan Adams, Txarango i Pet Shop Boys mentre agafàvem forces per veure una estoneta de dos concerts que es solaparien, Residente i Cala Vento. Vam començar per la veu de Calle 13, que ja van actuar fa tres edicions enrere i una gran aglomeració l’esperava per rebre la dosi de combat que proclama en René Pérez a ritme de rap, fusionat amb Rock i Ritmes llatins. Al seu xou va barrejar els temes del seu debut, així com els antics èxits de Calle 13. Després vam anar a la carpa per primera vegada en tot el festi, on ens vam trobar l’Aleix i en Joan repartint llenya a una bona colla d’incondicionals. L’estona de la carpa va ser el més semblant a viure un concert a una sala petita d’aquestes que tan ens agrada. Energia, distorsió i molt volum per cantar el temes de ‘Fruto Panorama’, així com del seu debut. Aquesta parella va forta i estan conquerint cada racó per on passen i el Cruïlla no va ser una excepció.

IMG_1730

Feia deu minuts que els nostres rellotges ja havien avançat més enllà de les 2 de la matinada quan arribava el moment del darrer cap de cartell del festival que encara quedava per actuar. The Prodigy no tindrien gaire problema en congregar a una gran multitud per la seva actuació (Oques Grasses tenien la mala sort de coincidir en horari amb ells), que des del primer segon s’entregaria a la potent descàrrega dels britànics. Amb la clàssica ‘Breathe’ com a tret de sortida, el repertori comptaria amb una bona presència del darrer gran treballs d’estudi de la banda, The Day Is My Enemy, un àlbum molt ben acollit pels seus seguidors, gràcies a temes com ‘Get Your Fight On’ convertits en nous imprescindibles. Amb la impressionant figura de Maxim com a encarregat de capitanejar la nau a l’escenari i comunicar-se amb el públic -amb un fucking cada 3 paraules-, un gran joc de llums i donant exactament tot el que s’esperava d’ells i més, The Prodigy van signar uns 80 minuts d’actuació de gran nivell amb un envejable estat de forma. Això sí, el cansament acumulat, la incòmoda masificació durant l’actuació i les pantalles laterals que no retransmetien el que passava a l’escenari com hauria preferit -jugant amb les imatges, però sense acabar de complir amb la seva funció de què qui estigués lluny veiés el que succeïa allà-, van ser alguns aspectes a la seva contra. ‘Take Me to the Hospital’ suposaria el final del concert i el darrer tema que escoltaríem nosaltres i també una bona part de l’audiència al Cruïlla d’enguany, ja que cap a les 3.30 abandonaríem el recinte malgrat que quedaven encara La Raíz i Aronchupa pel tancament definitiu del festival, però el cos no aguantava més, i menys amb tota l’energia que es va quedar al concert d’aquestes bèsties.

Cruïlla Barcelona
8/7/17, Parc del Fòrum
Text: Willy i Dani Navarro
Fotos: Willy

Crònica i fotos divendres