SÓLSTAFIR EN ESTAT DE GRÀCIA AMB MYRKUR I ÁRSTÍÐIR

Route-Resurrection-2017-Solstafir-Myrkur-Poster-2

La gent del Resurrection Fest ens portaria aquesta esperada gira que obririen els compatriotes dels caps de cartell, ÁRSTÍÐIR. La sala s’aniria omplint tímidament mentre el trio islandès format per dues guitarres acústiques i un teclat -repartint-se tots tres l’apartat vocal- començava la seva sosegada actuació. Creant un ambient íntim amb el seu indie/folk preciosista però caient sovint en moments de monotonia, van oferir-nos algun nou tema mentre deixaven de banda el darrer disc en col·laboració amb ANNEKE VAN GIERSBERGEN -del qual només sonaria l’himne a capella ‘Himna Smiður’- i se centraven en el seu debut Hvel, establint una bona complicitat amb l’audiència amb bromes sobre les dificultats per sobreviure econòmicament a la ciutat que va patir un dels seus membres. Els darrers temes serien els més destacats de la seva curta actuació, amb la col·laboració en un d’ells del bateria de SÓLSTAFIR ‘Grimsi’, l’emotivitat de ‘Shine’ i el final amb el tema més conegut i animat, ‘Shades’.

A continuació tindríem a qui per a una part del públic que omplia la sala 2 de Razzmatazz era el plat fort de la nit, MYRKUR. Seguint amb la mateixa presència escènica que ja vam veure quan acompanyaren als DEAFHEAVEN, amb Amalie Bruun vestida amb una mena de camisa de dormir blanca ocupant el centre de l’escenari amb les branques que es divideixen en dos micròfons -un per les veus angelicals i un altre per les agressives- i els músics que l’acompanyen totalment de negre i en un notable segon pla. Si bé en la seva anterior actuació a la ciutat no em va desagradar malgrat no casar amb la seva proposta -que em sembla força sobrevalorada- en aquesta ocasió el seu concert em va avorrir força, segurament perquè es va basar molt en la seva faceta més lírica i folk i els moments extrems -ja de per si simples i prototípics- van ser puntuals i provinents del seu debut M, mentre el nou treball Mareridt ocuparia més de la meitat del repertori. Amb un nul contacte amb el públic, Amalie s’acomiadaria després de cantar en solitari el darrer tema i deixant satisfets als seus seguidors però impactant menys en qui venia principalment pels SÓLSTAFIR.

Mentre la instrumental ‘Náttfari‘ sonava pels altaveus, tema que tanca el Masterpiece of Bitterness, els membres de SÓLSTAFIR anaven distribuint-se per l’escenari, comptant amb la presència de Ragnar Oláfsson dels ÁRSTÍÐIR com a teclista amb una actitud molt més rockera que al concert amb la seva banda. ‘SilfurRefur‘ posaria la directa ficant-se al públic a la butxaca des del primer moment, comptant amb un gran so i un equip de llums propi que aportava un plus escènic a la seva proposta. La personalitat i singularitat musical de la banda ens transportava a cada tema, creant una atmosfera de complicitat amb el personal gràcies tant a l’emotivitat de les cançons com a l’espontaneïtat dels músics; especialment d’un AðalbjörnAddiTryggvason tan malenconiós com a vocalista com divertit com a frontman. Tres anys després d’haver petat Razz 3, el mateix Tryggvason comentaria que alguna cosa estarien fent bé per trobar-se ara a la sala 2 amb aquesta quantitat de públic. Jo afegiria a això com la banda ha seguit creixent gràcies al rodatge en directe i el gran fitxatge de ‘GrimsiHalgrímsson a la bateria, donant un dels millors concerts que els he vist i competint directament amb aquella data tan entranyable a Razz 3. El repertori al llarg del vespre estaria repartit entre els seus treballs a partir de Köld, amb alguna agradable sorpresa com el tema que li dóna títol i quatre representants del darrer Berdreyminn, àlbum que en viu va tancar qualsevol tipus de dubte entre els fans gràcies a interpretacions tan emotives com la de ‘Hula‘ amb Tryggvason cantant a la llum d’una bombeta al peu de micro. Alguns detalls macos al llarg de l’actuació van ser la reivindicació de donar suport a les persones amb algun tipus de depressió i/o malaltia mental al nostre voltant -fet més freqüent del que es parla obertament-, tema que es tracta a ‘Ísafold‘; o explicar que el seu merchandising es trobava al carrer per l’abusiu percentatge dels beneficis que demana la sala, com ja farien altres bandes com SATYRICON, MAYHEM o NAPALM DEATH per tal de no haver de pujar els preus. Amb la sempre vitorejadaFjara‘ sabíem que ens dirigíem a la recta final, amb una rockeraBláfjall‘ i l’habitual punt final amb ‘Goddess of the Ages‘ amb ‘AddiTryggvason mostrant la senyera i més tard passejant-se dalt de les barres i entre el públic en un final d’actuació a l’alçada d’un dels concerts de l’any, deixant-nos amb un somriure enorme als seus seguidors i seguidores.

Repertori Sólstafir
Náttfari
Silfur-Refur
Ótta
Lágnætti
Ísafold
Köld
Hula
Fjara
Bláfjall
Goddess of the Ages

ROUTE RESURRECTION: SÓLSTAFIR + MYRKUR + ÁRSTÍÐIR.
25/11/2017, Sala Razzmatazz 2, Barcelona.
Organitza:
Route Resurrection & Bring The Noise.
Text: Dani Navarro.