PETIT HOMENATGE ALS HABEAS CORPUS

img_6238

Fa uns dies que molts barcelonins vam viure el darrer concert d’HABEAS CORPUS, una data especial per a totes aquelles persones que, en algun moment o l’altre, la banda ha format part de la seva banda sonora vital. Amb quasi 25 anys diferents generacions han pogut tenir el grup madrileny com a grup de combat de capçalera i han estat moltes les oportunitats per gaudir-los en directe.

Personalment, i per això el petit homenatge, he estat seguidor dels HABEAS des del primer cop que vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-los i ha estat una banda que he seguit fins el seu final. Alguns treballs m’han agradat més que d’altres, uns han coincidit més amb els meus gustos del moment que d’altres, però sempre que han tret un treball he estat ansiós per escoltar-lo i fer-me’l meu.

En època pre-internet, on descobrir una banda nova no era qüestió d’un clic a l’ordinador, els recopilatoris eren, a banda del boca-orella, la millor forma de descobrir noves bandes i propostes musicals; i va ser en un concert de SOZIEDAD ALKOHOLIKA a Zeleste, on a l’entrar et regalaven una cinta recopilatòria amb les bandes del nou segell d’S.A. En aquella cinta hi havia grups com FLITTER, ORUJO DE BRUJAS, SÁLVATE SI PUEDES o BETAGARRI, però sense cap dubte, la banda que més em va cridar l’atenció van ser els HABEAS CORPUS que incloïen dos temes del seu segon treball ‘N.N’ (Mil a Gritos ’98). El disc em va flipar i això que és un treball molt variat on hi ha hardcore, rap, mestissatge… podria ser ideal pels ‘haters’ i per aquells que ens agrada picotejar d’aquí i d’allà. Després em vaig fer amb el ‘Sociedad Mecanizada’ (Potencial Hardcore ’94), el primer, que és més brut, però on es nota la llavor del que després acabarà sent el seu propi estil i on ja hi trobes coses que abans potser encara no havies escoltat.

img_6269

Amb ‘A las cosas por su nombre’ (Desobediencia ‘00) i ‘Otra vuelta de tuerca’ (Desobediència ’02) arriben, per mi, al millor moment de la seva carrera, facturant dos treballs excel·lents, més homogenis estilísticament i on van cridar més l’atenció del públic. Recordo per aquelles èpoques que una companya de treball em va dir alguna cosa que havia sentit per la ràdio sobre la lletra de ‘Basta ya!’ i sentir-me tot orgullós de que aquell escrit estigués creant un debat que arribés a cercles fora de l’ambient més combatiu. És la època on els vaig veure a l’Hamsa, a Igualada, al Festival Anti-Feixista i Festival per la Independància i la època amb la que volies convèncer als col·legues que els HABEAS eren millors que els seus grups preferits.

Després va venir la època amb Propaganda pel Fet amb ‘Armamente’ (Propaganda pel Fet ’04) i l’EP brutalíssim que és ‘HC’ (Propaganda pel Fet ’04), amb un tema en català i la versió del ‘No te rindas’ de KOP. En aquesta època van aconseguir una bona entrada a l’Apolo, cosa que de poques bandes poden presumir.

Més endavant vindria la època més agressiva musicalment de la banda amb ‘Basado en una historia real’ (K Industria’06) i ‘Justicia’ (Maldito Records ’08). Aquest va ser el període en que més vaig desconnectar del grup ja que em va agafar a contra estil. No sé molt bé quina música era la que escoltava més, però va coincidir en que no em venia de gust sorollada. Tot i així, tinc els CD’s i flipo amb temarros com ‘A sangre y fuego’, ‘Por una vez’, ‘Fascismo nunca más’ o ‘La riqueza es un crimen’.

La meva reconciliació amb la banda, per dir-ho d’alguna manera, arriba amb ‘O todo, o nada’ (Maldito Records ’11) i ‘A este lado de la crisis’ (Potencial Hardcore ’14), dos treballs més suaus musicalment però amb la mateixa lírica afilada de sempre i amb la que posen fi a una extensa discografia.

A més de tots aquests treballs d’estudi més clàssics, en el sentit de fer una desena de temes i gravar-los, els HABEAS CORPUS s’han caracteritzat per treure treballs més estranys. Aquesta aventura la comencen passada una dècada de la formació de la banda amb ‘Subversiones’ (Zero Records ’05) amb un homenatge a bandes del Rock Radikal Vasco, segurament clares influències en la creació de la banda. Quatre anys més tard vindria ‘Rarezas’ (Lengua Armada ’09) amb revisions de la banda i versions de grups com U2, AGNOSTIC FRONT, POISON, SANGRE AZUL o EL CORAZÓN DEL SAPO, realment autèntiques rareses que els converteix encara més un una de les bandes més particulars del panorama musical. Només un any més tard vindria ‘A dolor’ (Potencial Hardcore ’10) on, amb els ESCUELA DE ODIO, cada banda versiona temes de l’altra. Finalment pel seu vintè aniversari van publicar ’20 años de rabia, 20 años de sueños’ on diferents artistes s’uneixen a la banda en quinze dels seus temes més emblemàtics. En aquest treball hi trobem les col·laboracions, entre d’altres, de gent de bandes tan diferents com DEF CON DOS, BETAGARRI, BOIKOT, MAREA, SOBER, REINCIDENTES, FERMÍN MUGURUZA, VIOLADORES DEL VERSO o LOS CHIKOS DEL MAÍZ. Amb aquests darrers, les col·laboracions han estat tan productives que van crear el projecte conjunt RIOT PROPAGANDA que ha estat funcionant de manera intermitent i que va publicar el seu primer treball, amb la corresponent gira de presentació, l’any 2012.

img_6252

Amb tants anys sobre l’escenari i dins del que podem anomenar rock combatiu, rock radikal o guerrilla de la comunicació depenent de l’etiqueta que a un més li agradi, el ‘grupo de riesgo’ les ha vist de tots colors i ha estat a molts i diversos escenaris catalans. Si al principi van ser cases okupades i ateneus el seu escenari habitual, aviat van combinar-ho amb concerts de sales. A Barcelona han tocat a la KGB, a l’Apolo, a Salamandra i aquest darrer a  la Sala Bóveda, però a la resta de Catalunya ho han fet a infinitat de Festes Majors i Concerts per a mil causes.

Els HABEAS també s’han caracteritzat per està en constant canvi, sobretot de formació. Tot i que des de 2009 la banda s’ha mantingut estable amb en Víctor Zinc i l’Iker, en MARS i en Mr. Chifly, a HABEAS CORPUS hi ha passat més de quinze persones, durant més o menys temps, on hi destaquen gent com en Nano Ruíz, del segell Lengua Armada, en Samuel de SUGARLESS o Carlos Escobedo, líder de SÔBER i SAVIA. Tants acompanyants als sempre presents MARS i Chifly han fet que l’estil del grup hagi anat variant durant els anys. De un primer treball on predominava el punk, van passar al hardcore, al rap-metal, al metal-core per acabar en una línia més punk-rockera… Així com amb la formació i amb l’estil, els HABEAS han anat mutant, també ho han fet amb els segells amb qui han treballat en l’edició, on pràcticament ha anat variant a cada nova publicació.

Tot això demostra que han estat una banda viva, que no s’han volgut ni encasellar ni estancar i que han fet seguint el seu instint i no el que l’’escena’ els pogués jutjar. Potser el no voler estancar-se és el que fa que ara pleguin, potser és el cansament o potser el que ja han dit tot el que havien de dir. Sigui el que sigui, s’agraeix la sinceritat que ha demostrat sempre el grup i la lluita que han mantingut per no llençar la tovallola i que cada canvi de formació, d’estil o de discogràfica, es convertís en una il·lusió per tirar el grup endavant.

Ja veieu que el que havia de ser una crònica del concert de comiat a la sala Bóveda de Barcelona ha acabat sent un homenatge a una de les bandes que més he gaudit. No cal dir que el concert va ser molt especial, amb els SIROLL! obrint la festa, amb els quatre HABEAS donant-ho to com sempre i amb un repertori extens com la situació requeria. Posats a demanar, m’hagués posat a cent que haguessin fet una revisió de tota la seva discografia, però em conformo amb tot el que m’han aportat, que no és poc.

Fotos HABEAS CORPUS – Fotos SIROLL!

HABEAS CORPUS + SIROLL
12/11/16, Sala Bóveda
Organitza: Background Noise
Text: Willy