KASE.O I LOS FABULOSOS CADILLACS S’IMPOSEN A JAMIROQUAI

IMG_1478

Com qui no vol la cosa, el Cruïlla celebrarà l’any vinent deu anys de la seva primera edició i com a festival ha anat creixent a poc a poc però amb pas ferm, convertint-se en un referent de l’estiu català. El seu èxit recau en la capacitat de encabir en un mateix cartell diferents estils (no tots, cert) i on a qui li agrada picotejar d’aquí i d’allà sempre troba una excusa per anar-hi. A més, sempre ha estat un festival còmode, sense aglomeracions exceptuant amb els caps de cartell i on aconseguir cervesa i quelcom per menjar no acostuma a ser una odissea.

El reclam principal de la nit de divendres, era sense cap mena de dubte, el grup britànic Jamiroquai. La banda liderada per en Jay Kay, que va dinamitar l’escena musical dels ’90 i que va fer arribar el seu acid jazz i funk a tothom, pujava a l’escenari passades les 23 hores per presentar ‘Automaton’ el seu darrer treball, el qual va ocupar gran part del seu repertori. També va haver espai per als clàssics de la seva època daurada com ‘Space Cowboy’ o ‘Emergency on Planet Earth’. Per a mi, que no l’he seguit des de fa molts anys i que el record que tenia d’ell era la del ballarí del videoclip de ‘Virtual Insanity’, doncs el xou em va deixar una mica fred, sense gaire dinamisme i amb Jay en baixa forma. Cert que les expectatives generades eren massa grans i que vint anys no li passen en va a ningú, però el baixón provocat em va fer anar a descobrir Patrice que li estava donant al reggae cosa fina a l’escenari Time Out.

IMG_1336

Però no tot era Jamiroquai al Cruïlla. L’Ani Di Franco, una altra veu imprescindible dels ’90 presentava, atenció!!!, el seu 19è treball d’estudi. Va saltar a l’escenari Cruïlla Enamora ben aviat i va encandilar a tots els presents. Acompanya de bateria i contrabaix va esgarrapar les cordes de la guitarra de manera tan furiosa, que a cada cançó la canviava per poder-la afinar. Feliç a sobre l’escenari, agraïda amb els músics i públic, va demostrar que viu per la seva professió, no només a l’hora de composar sinó que també a l’hora de mostrar les seves cançons al públic.

A l’escenari Radio3 ens esperava en Pau Vallvé que després de la bona acollida del seu doble ‘Abisme cavall hivern primavera i tornar’, va oferir un directe potent gràcies, en part, per l’acompanyament de banda que portava. De l’intimisme a mode de cantautor vam passar a l’intimisme a ritme de hip hop que ofereix el personalíssim nou treball de Kase.O. Primer bany de masses i de un bon grapat de fans esperant amb ànsia i cantant-se totes les cançons de ‘El Círculo’. Paraules de respecte, de combat i, clar, de xuleria van acompanyar al Mc més popular de l’estat i les rimes del Nou Testament del rap. Vam tancar la nit amb uns altres veterans que estan de tornada i que també tenien una bona quantitat de seguidors que ja corejaven vells hits de Los Fabulosos Cadillacs abans que Vicentico i els seus apareixessin a l’escenari. Les joves noves incorporacions a la guitarra i a la bateria i baix van donar-li l’energia extra que els més veterans potser ja no tenen la capacitat de donar, però amb cançons com ‘Calaveras y diablitos’, ‘Revolution Rock’, ‘Matador’ o ‘Vasos Vacíos’ poc més necessitaven per fer ballar a un públic que feia massa anys que no podia gaudir d’una de les bandes més populars de l’Argentina.

IMG_1433

Festival Cruïlla (divendres)
7/7/17, Parc del Fòrum (Barcelona)
Text i Fotos:  Willy

Comments are closed.