ENTREVISTA: VIOLETS

violets

El grup de punk-rock format per Momo (baix i veus), Glory (guitarra i veus) i la recent incorporació d’en Xavi Escribano a la bateria passaran tot el setembre de gira per l’estat presentant el seu segon treball ‘Maybe This’. Per això hem xerrat una mica del disc, de la gira, del seu retorn als escenaris… Feu ullada a les dates i no us les perdeu!

Fa uns mesos vau presentar en societat “Maybe This”, quina ha estat la rebuda d’aquest nou treball?

Si! Vam presentar “Maybe This” el passat maig i creiem que ha tingut una bona rebuda, tant per part de la gent que ens seguia des de feia anys com pels que s’han afegit a partir d’aquí :)

Quina evolució hi trobeu quant a composició i a l’enregistrament en relació amb el primer treball?

A l’hora de composar no tenim cap mena de truc o norma a seguir. No obstant, és evident que deu haver-hi una evolució que sorgeix de manera natural degut a l’experiència, ja que entre un treball i l’altre han passat gairebé 4 anys. A “Maybe This” hem treballat més les estructures de les cançons i teníem més clar quin camí volíem seguir. Quant a l’enregistrament, vam decidir gravar a EM Estudi amb el Xavi, bàsicament perquè a part de ser un bon productor, ens coneix com a banda i crèiem que la confiança que tenim entre nosaltres facilitaria el procediment i sortiria un bon resultat.

Durant el mes de setembre estareu de gira per l’estat on toqueu pràcticament cada nit. Ha estat fàcil lligar totes les dates i compaginar-ho amb la vostra vida personal? Com ha estat la preparació?

Exacte, marxem gran part del mes de setembre i gairebé no parem cap nit! Lligar totes les dates ha estat fàcil i no ha estat fàcil. Per una banda, ja tenim algo de recorregut per la península d’altres vegades, i encara que aquest hagi sigut petit, ens ha facilitat molts contactes i concerts per muntar-nos una bona base de gira. Potser el que ha estat més difícil és acabar d’organitzar-la durant el mes d’agost, quan tothom està de vacances desconnectat en el seu planeta (normal!). Però com tot a la vida, si es vol aconseguir alguna cosa s’ha d’insistir i ser pesat fins que algú et torni la trucada!

El que és més difícil de compaginar amb la gira, com seeempre, és la feina. Però per primera vegada a la vida veiem el setembre no com “la tornada al cole” sinó com l’aventura que sempre hem volgut viure. La preparació ha consistit a contactar amb promotors, distribuir tota la feina que comporta la preproducció entre els tres, i treballar molt dur durant mesos perquè ens surti la gira lo més rodona possible.

Acabeu la gira amb un concert a Rocksound, el nostre CBGB. Després d’un mes voltant és important retrobar-se amb la gent que us recolza dia a dia? Com us preneu aquest concert?

Comencem i acabem la gira a Barcelona. Ens fa il·lusió perquè no toquem gaire a la nostra ciutat i creiem que pot ser interessant comparar tots dos concerts. Per una banda arranquem amb força i descansats de l’estiu, però per altra banda la tornada pot ser brutal…gairebé arribarem amb els instruments penjats i amb el rodatge que comporta una gira d’aquest tipus! Esperem que la gent s’animi i ens acompanyi en qualsevol dels concerts per donar-nos forces i passar una bona estona plegats.

A l’octubre de 2015 Violets va plegar oficialment quan tothom pensava que era l’inici d’una nova etapa. Què us va portar a plegar i què us fa decidir tornar a engegar el grup ara fa mig any?

Vam anunciar que plegàvem oficialment perquè així ho vam sentir en aquell moment. Veníem de gravar “This is how we do” i va ser una petita empenta per tirar endavant aquell estiu, però arrossegàvem moments complicats com qualsevol banda i vam creure que el millor que podíem fer era descansar.

El que va ser una sorpresa per totes i tots, també ho va ser per nosaltres. Cadascú per la seva banda havia estat composant la majoria de cançons que ara formen part de “Maytbe This”…ja ho diuen ja, que “donde hubo fuego…”

Fitxar al Xavi de Malestar Social i The Anti-Pàtiks per acompanyar-vos a la bateria era l’opció més natural? Què hi aporta a part dels cops al timbal?

Fitxar al Xavi estava gairebé escrit. Ens vam fer molts amics fa anys perquè a nosaltres ens agradava la seva música, i a ell la nostra. Va substituir al Vic en alguns concerts mentre ell estava de gira i estàvem molt còmodes amb ell, però en aquells moments no ens imaginàvem cap dels tres que hauríem acabat així. Quan vam decidir gravar “Maybe This” no teníem bateria, i no ens importava gaire, perquè d’alguna manera inconscientment sabíem que el Xavi ens ajudaria a gravar-les. Ens fa gràcia recordar aquells moments quan els tres sabíem que s’havia convertit oficialment en el nou bateria, però no s’havia verbalitzat (per si de cas)!

I… a part de destrossar pals, aporta tot el que un músic amb experiència, ganes i actitud pot aportar. Estem molt contentes!

violets

Existeix un debat en el circuit de festivals i concerts referent a la participació femenina dins de la música. Heu notat o patit alguna discriminació pel fet de ser dones? Com veieu la situació de la dona en l’àmbit musical i què es pot fer per equilibrar la participació amb els homes?

Per desgràcia, aquesta és la pregunta més complicada de totes. És un debat etern en el qual ens veiem sempre implicades sense voler-ho i en el que és molt fàcil que es mal interpreti qualsevol cosa que es diu. Inclús les persones que som feministes hem pogut estar en desacord amb persones que també es fan dir feministes… Però d’altra banda, creiem necessàries aquestes preguntes i que es qüestioni i respongui tothom, no només les bandes que tenen dones sobre l’escenari.

Després d’aquesta breu introducció, responem que evidentment sí que hem patit discriminacions per ser dones. I diem “evidentment” perquè les patim a la vida en general. La dona que no hagi patit una agressió masclista de qualsevol tipus o l’han fet de menys per ser una dona que aixequi la mà. Però, tornant a la música, encara falta molt a fer…perquè fins i tot en els ambients més alternatius i hippies et trobes amb situacions desagradables. És possible que molt a poc a poc es vegin més dones sobre l’escenari? No ho sabem, però encara no som suficients, ni està “normalitzat”.

Per altra banda, i aquí és on pot haver-hi conflicte, nosaltres sempre diem que no ens plantegem si som homes o dones a l’hora de tocar. Vivim la música com a quelcom que va més enllà del gènere, i és per això que quan som a l’escenari preferim tocar a donar discursos de qualsevol tipus. Bàsicament perquè intentem no caure en el fet d’haver-nos de justificar tot el dia com a dones. Ens agradaria recordar a tothom, que la lluita és de totes i de tots. D’elles i d’ells. Nostra i vostra. Esperem de tot cor que quan mireu a l’escenari ens jutgeu simplement com a músics.

Voleu afegir alguna cosa més?

Actitud i punk rock. Ens veiem als escenaris!!!

Molta sort amb la gira i ens veiem a Rocksound!

Text: Willy
Fotos: Elisabet Encina / Violets