ENTREVISTA VIKY BENÍTEZ (MIL MIRADES)

davdav

“LA IDEA ÉS QUE HO PUGUI FER QUALSEVOL JA SIGUI AMB UNA CÀMERA DE VÍDEO, DE FOTOS, UN MÓVIL…”

El cap de setmana del 20 i 21 de maig es celebra al barri de la Barceloneta la 4a edició del concurs de curtmetratges Mil Mirades. A diferència d’altres esdeveniments de l’estil, en aquest tothom hi pot participar. Només ens cal energia, imaginació i enredar a quatre amics per a fer més divertit el projecte. Parlem amb la Viky Benítez, part responsable del concurs per saber-ne més!

Pel que no sap de que va la cosa, què és el Mil Mirades?

El Mil Mirades és un Concurs de Curtmetratges realitzats en 24h., es a dir, els participants tenen 24h. per filmar i editar els seus curts amb tres premises que han de sortir a la història.

Quines són les premisses a l’hora de realitzar cada projecte?

Les premisses són, un espai públic, un objecte i una frase. Aquestes tres premises els participants no les saben fins que comença el concurs. Això vol dir que ningú pot venir amb un curtmetratge acabat ni amb un guió tancat.

A cada edició, trieu un gènere o un tipus de cinema diferent. Perquè? Voleu que els que repeteixin explorin diferents formats?

Sí, pensem que així el concurs és més dinàmic, tant pels participants com per l’equip. És una més de les sorpreses de cada any. I un repte més afegit.

Les primeres edicions es celebren al Poblenou, però des de l’any passat que es realitza a la Barceloneta. A què es deu aquest canvi? Preteneu que sigui un concurs itinerant?

Doncs mira, el Mil Mirades neix al Poblenou però neix amb la intenció d’instal·lar-se com un festival de curtmetratges referent en participació  ciutadana i veïnal al litoral de la ciutat de Barcelona. Aquest seria el gran somni del projecte, aglutinar als barris del litoral en un sol MIL MIRADES. Però vaja de moment estem pensant fòrmules per fer una cosa així.

I la veritat, tot sigui dit, a la Barceloneta estem molt agust i ens tracten molt bé, tot l’equip que treballa al Centre Cívic de la Barceloneta són una gent estupenda.

Si ho tinc ben entès, aquest és un projecte que inicies tu, però que ara mateix sou un equip prou gran. Qui sou i què porta a créixer el projecte a nivell organitzatiu?

Diguem que a mi, fa uns anys, em fan la proposta des d’un festival de teatre que es fa al barri del Poblenou de fer un projecte audiovisual per engrescar a les veïnes del barri. Aquí apareix el primer Mil Mirades, que evidentment ja organitzem un grupet de gent. En vista de l’acolliment, la participació i el nivell dels curts presentats, decidim seguir amb el projecte fins que… el cos aguanti!

Normalment som entre 8 i 10 persones; pensa que les que organitzem el concurs no guanyem res amb això, tenim les nostres feines i no sempre podem dedicar el mateix temps al projecte.

Suposo que el que porta a créixer el projecte a nivell organitzatiu és, primer que creixi per si mateix i necessiti de més gent i l’altre seria que si el projecte t’agrada, ajudes a que es pugui fer realitat. Suposo, perquè en realitat no ho sé.

milmirades1

A qui va dirigit el concurs? Cal saber de cinema, de càmeres i d’ordinador per participar-hi?

El Mil Mirades va dirigit a qualsevol persona que vulgui pasar una bona estona i que li agradin els reptes i el cinema. El concurs no exigeix nivell tècnic, la idea és que ho pugui fer qualsevol ja sigui amb una càmera de vídeo, de fotos, un móvil… Es valora més la idea, l’originalitat i com s’han integrat les premises.

Digues un motiu per a que qui llegeixi aquesta entrevista, doni el pas d’apuntar-se i participar.

Puc començar com en l’anterior pregunta, t’agrada el cinema, els reptes i vols passar una bona estona!?, doncs aquest és el teu concurs. La veritat, puja l’adrenalina a tope i només hi has de dedicar un cap de setmana, pim pam. Es tracta de passar un cap de setmana diferent i original fent cinema.

Ja que som un portal que parla sobretot de música, quina seria la teva banda sonora d’aquest concurs?

Mmmm… Et diré quatre bandes sonores que fan referència als gèneres cinematogràfics que hem proposat fins ara a les edicions anteriors. De l’edició de ciència ficció diria la BSO de Blade Runner feta per Vangelis, de l’edició de suspens la de ‘Con la Muerte en los talones’ de Bernard Hermann, de l’edició de comèdia la cançó de Marylin Monroe ‘I wanna be loved by you’ de la peli ‘Con faldas y a lo loco’ i per a l’actual la BSO de ‘Metropolis’ composada per Gottfried Huppert. Una cosa és clara, el cinema sense música no seria el mateix, quedaria coix. La música dóna moltíssim sentit a les imatges, és la seva millor acompanyant.

Per acabar, explica alguna anècdota d’alguna edició anterior d’aquelles que es recorden tota la vida.

Recordo l’any passat uns nois que venien de Granollers i que van acabar muntant el seu curt  dins d’una furgoneta. “Gràcies” a això aquest any hem demanat unes sales al Centre Cívic Barceloneta per a que els participants puguin tenir unes hores per editar els seus treballs.

I la gran anècdota és que a l’endemà de les 24h. és molt graciós com tothom arriba sense haver dormit però feliços i il·lusionats!!

Text: Willy

milmirades