ENTREVISTA OBSIDIAN KINGDOM

marc presentacio

“TOTES LES VIES D’EXPRESSIÓ ESTÈTICA AL NOSTRE ABAST SERVEIXEN PER A CONFORMAR L’ENTITAT DE LA BANDA, AFEGINT-HI SIGNIFICAT I MULTIPLICANT-NE LES DIMENSIONS, I CONSTITUINT UNA NOVA VIA A TRAVÉS DE LA QUAL COMUNICAR-NOS EMOCIONALMENT.”

Un altra banda que, a l’igual que FOSCOR, va participar en el RITUAL CVLT FEST, són els OBSIDIAN KINGDOM. La jove i talentosa banda va actuar el divendres 3 d’octubre a Razzmatazz 2 compartint escenari amb els sensacionals GHOST BRIGADE, NICHOLAS BULLEN (membre fundador de NAPALM DEATH), KEN MODE i HARK. Tota una jornada de sonoritats innovadores i extremes. Per tant, el primer de tot seria demanar-vos que ens parleu una mica sobre el festival i com va anar la vostra actuació i la relació que teniu amb el festival, sabent que ja coneixíeu a la gent de Ritual Cvlt després d’haver participat en alguna de les seves festes.

Ens sentim molt privilegiats d’haver estats convidats a participar a la primera edició del Ritual Cvlt Fest, atès que tenim una relació molt propera amb el col·lectiu Ritual Cvlt; tant per haver format part de la programació en el passat – vàrem participar en format Drone Set a la primera festa del seu rellançament, tutelant-ne l’exposició i compartint escenari i cartell amb en MARK CUNNINGHAM i amb JARBOE – com a nivell personal. En aquest sentit, ens fa molta il·lusió comprovar que la iniciativa ha cristal·litzat en un festival tan atractiu i ben assortit i, com no, poder haver-ne format part.

Totes les actuacions van ésser memorables i van parlar de l’immensa qualitat estètica del festival; a nosaltres ens van impactar particularment les propostes en directe de NICHOLAS BULLEN i de YOB. Però el que de debò ens agradaria destacar és la més que professional organització de l’esdeveniment i el cicle de taules rodones amb la presència de grans gegants de la indústria musical i discogràfica d’arreu, tota una mina d’informació valuosíssima.

Per commemorar l’ocasió, vam decidir interpretar l’espectacle audiovisual de Mantiis al complet, amb les col·laboracions estel·lars d’en Fiar de FOSCOR i n’Hugo Guerrero al saxo; la presentació vetllada del nostre proper videoclip i la inclusió al repertori d’una de les remescles de Torn & Burnt. És un espectacle complex a nivell logístic que rarament hem tingut l’oportunitat de dur a terme, i va estar tot un privilegi poder interpretar-lo per última vegada per als assistents al primer Ritual Cvlt Fest.

Des de la sortida de Mantiis i la seva gran acollida, heu tingut l’oportunitat d’actuar a festivals com el Headaway (i pròximament al Damnation) i de compartir escenari amb bandes de la mida de CULT OF LUNA, PHILM (amb Dave Lombardo), FREAK KITCHEN o LEPROUS. Què ens podeu comentar d’aquestes experiències? Amb quins grups us agradaria més poder tocar?

Evidentment, aquest grans esdeveniments que cites suposen per a nosaltres un enorme aprenentatge; i no només per tenir el privilegi de poder treballar amb i aprendre d’artistes tan professionals com els que menciones, sinó també per poder viure en primera persona el funcionament de la veritable maquinària de la indústria musical i discogràfica. A cada volta comprenem més i ens hi adaptem millor, i estem delitosos d’enfrontar la nostra propera aventura, la gira europea acompanyant SÓLSTAFIR.

Respecte dels grups amb els qui ens agradaria tocar; bé, amb qualsevol del qui puguem aprendre alguna cosa; independentment de noms, estils i gèneres.

rital_cvult_2 (19)
Una altra conseqüència destacada de l’èxit de Mantiis va ser el fitxatge per Season Of Mist i la seva reedició internacional, compartint discogràfica amb MORBID ANGEL, CYNIC, ATHEIST, KYLESA, MAYHEM, SAMAEL, ROTTING CHRIST o els mateixos GHOST BRIGADE. Quina experiència teniu fins al moment del seu treball amb vosaltres?

Militar a les files d’una empresa tan poderosa i prestigiosa com Season of Mist suposa una gran responsabilitat; i té els seus avantatges i els seus inconvenients.

D’una banda, és innegable que el fitxatge ens ha obert moltes portes i ens ha abocat a una xarxa de contactes professionals que difícilment hauríem obtingut per compte propi, així com a una distribució internacional de qualitat dels nostres productes; tenir una discogràfica important al darrera suposa un aval inqüestionable. Però per altra part, formar part d’una família tan nombrosa implica que has de barallar-te per aconseguir prou atenció, i que se’t concedeixen temps i recursos en funció de la teva rendibilitat i del teu status en relació a la resta de formacions; a banda d’estar constantment sotmesos a la tensió inevitable de la burocràcia quan volem engegar qualsevol iniciativa, cosa que abans no passava. Però tothom sap que no es pot fer una truita sense trencar abans els ous.

Quan vau anunciar aquest contracte amb Season Of Mist també es va fer públic el videoclip per a ‘Fingers in Anguish’, visualment força impactant. Què ens podeu comentar de la seva filmació?

La premissa del projecte del vídeo per a Fingers in Anguish era molt clara: obtenir el màxim resultat amb els mínims recursos; així que vam plantejar un guió de producció on la creativitat i l’economia anessin de la ma, tot i cercant un producte trencador i innovador. Tècniques d’edició com l’stop motion, el lipsync, el time-lapse i el jump-cut ens van ajudar considerablement a obtenir el que estàvem buscant.

El resultat és un vídeo composat bàsicament de fotografies en moviment, on el càmera i el model són la mateixa persona – selfies, el que ens va permetre màxima autonomia i mobilitat de rodatge -, preses en un interval de sis mesos en ciutats de cinc països diferents; i endreçades en funció d’un guió no narratiu que cerca generar un ambient inquietant i un marc per a la contemplació i la reflexió a través de la superposició de capes semàntiques, de la mateixa manera que ho fa Mantiis.

El muntatge i la post-producció van ésser un infern però, a la llum del resultat, creiem que va pagar molt la pena.

Pel que fa a la continuació de Mantiis, teniu previsió de tornar a l’estudi aviat?

Ja tenim nou material llest, i estem desitjant poder tancar-nos al local per generar-ne més; cosa que succeirà després de què tornem de la nostra gira europea.

Preveiem que l’entrada a l’estudi es produeixi al llarg del proper any 2015, i que el proper àlbum s’editi al 2016. Però és d’hora per parlar de dates.

Sou una banda aficionada a fer remixes com els de CULT OF LUNA i GOD SEED, així com a rebre’ls (recopilats al disc Torn & Burnt). Com van sorgir aquestes col•laboracions?

Les primeres (remescles que hem realitzat per a altres persones) van sorgir com a conseqüència de les segones (remescles de les nostres cançons encarregades a altres artistes).

Quan la primera edició en digipak de Mantiis es va esgotar als pocs mesos, vam resoldre llançar al mercat una segona, amb material extra per a fer-la més atractiva. Com a amants de la música electrònica que som, una de les possibilitats respecte d’aquest material era obtenir una remescla d’un dels nostres artistes favorits. Tan bon punt ens vam posar a discutir els possibles candidats, vam veure que la llista era massa gran com per limitar-nos a un o dos casos… I així es com va néixer Torn & Burnt.

Mesos després del llançament de l’àlbum de remescles de Mantiis, CULT OF LUNA i GOD SEED van encetar un projecte per promocionar la seva gira imminent i en especial el festival Beyond the Redshift a Londres, on totes dues bandes eren cap de cartell. Consistia en convidar a bandes seleccionades – de la talla de MAYBESHEWILL o BEASTMILK – a fer remescles d’algunes de les seves cançons, per a fer-les sonar durant el festival i distribuir-les més tard digitalment. Com que en aquell moment ja havíem passat a ésser, provadament, una formació avesada al procés de remesclar, en aquella llista hi figurava el nostre nom. I evidentment vam acceptar la invitació.

Vam gaudir enormement d’ambdues remescles, però menció especial mereix la de GOD SEED; a través de la qual vam crear un aterrador tall d’Ambient Ritual Drone valent-nos – quasi – exclusivament de la veu de’n GAAHL.

Una altra dels diferents rostres d’OBSIDIAN KINGDOM són les vostres actuacions Drone Set, a les que he tingut el plaer d’assistir i que em van semblar tota una experiència. Què suposa per a vosaltres tocar en aquest format? Teniu previsió de continuar-ho?

El Drone Set va néixer per dos motius: donar sortida als nostres impulsos més experimentals i sorollosos; i habilitar un format que ens permetés actuar en circuits on els grans concerts de rock són inviables, ja sigui per qüestions logístiques o per restriccions estilístiques.

Per a nosaltres sempre suposa una experiència única, tenint en compte que es tracta d’un espectacle d’estricta improvisació en directe tant a nivell sonor com visual; i acostumem a aprendre’n molt, especialment a través de la participació dels artistes convidats. És una forma molt lúdica i intuïtiva d’explorar les possibilitats sonores del nostre equip, i les nostres pròpies com a banda i com intèrprets.

Vam decidir fer una pausa quan vam descobrir que la proposta començava a estancar-se i a caure en patrons cada volta més constants, perdent així una de les seves raons d’ésser. No obstant, no ens sorprendria reprendre el format en el futur proper, tan bon punt enllestim assumptes quelcom més urgents…

rital_cvult_2 (17)

Des del vostre primer EP 3:11 fins a l’actualitat, a les edicions físiques dels vostres treballs destaca la qualitat i cura del seu disseny, cosa que puc relacionar amb el pes de les projeccions als vostres concerts. Què penseu de la importància de l’aspecte visual en relació a la vostra música?

Sempre hem dit – i cregut – que una banda de rock és molt més que un conjunt de músics composant i tocant cançons. Per a nosaltres, les bandes de rock poden ser, i sovint són, la realització moderna de l’ideal wagnerià de l’obra d’art total, on totes les disciplines artístiques – música, poesia, teatre, pintura, etc. – s’agermanen per a formar un tot sublim, d’abast intemporal i caràcter místic.

En aquest sentit, nosaltres considerem que totes les vies d’expressió estètica al nostre abast serveixen per a conformar l’entitat de la banda, afegint-hi significat i multiplicant-ne les dimensions, i constituint una nova via a través de la qual comunicar-nos emocionalment amb la nostra audiència.

No és d’estranyar, doncs, que hi parem tant d’esment i en tinguem tanta cura.

Som molts els que us considerem una de les joves bandes amb més a dir dins del panorama musical català i estatal gràcies a la vostra personalitat i qualitat, fins i tot reflectint-se en el documental Give’em War. En aquest ja parleu una mica del tema, però ens agradaria que ens parleu de la vostra visió de l’escena metàl·lica underground i de quins altres grups destacaríeu.

Lamentablement no estem gaire interessats en l’escena metàl·lica estatal, atès que no creiem que tingui res de particular a nivell estilístic – només el fet de cantar en català no suposa un tret distintiu, en la nostra opinió – i són comptades les bandes que, excepcionalment, donen mostres de tenir alguna personalitat o llenguatge propis.

D’entre aquestes, la nostra favorita és, sens lloc a dubte, FOSCOR; banda germana amb la que hem tingut l’oportunitat de col·laborar en diverses ocasions i de la que som grans seguidors. No tenim cap dubte que el seu proper llançament, Those Horrors Wither, els elevarà a les alçades que mereixen i els descobrirà com a una banda veritablement única, no només a nivell estatal sinó internacional.

Anem tancant l’entrevista donant-vos les gràcies per atendre’ns, i us deixem espai per si voleu afegir qualsevol cosa.

Gràcies a vosaltres per la interessants i ben documentada entrevista, ha estat un plaer! Des d’aquestes línies voldríem aprofitar per enviar una cordial salutació als lectors de Bloc’n’roll.

Ah, i mai ho havíem dit en català: no accepteu caramels d’estranys.

Text: Daniel Navarro