ENTREVISTA HUMAN ASHTRAY

HUMAN ASHTRAY PROMO LQ (3)

‘LES LLETRES PARLEN SOBRE EL FET D’ABANDONAR LA TERRA ON HAS NASCUT, SOBRE LA MORT I LA CAPACITAT DE DESTRUCCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ’

Per a qui no sàpiga de vosaltres, qui sou HUMAN ASHTRAY, d’ón sortiu i quines intencions teniu?

Bones, Human Ashtray som quatre perduts, repartits per La Selva, i les nostres intencions son cagar-nos en la puta mare que va parir la Pilar Rahola…i si ens deixen doncs tocar una mica de metall greixós.

Cinc anys de silenci discogràfic és molt de temps per a qualsevol banda. A què us heu dedicat en aquest temps?

Si que és molt de temps, de 2012 a 2015 vam estar tocant l’anterior disc ‘Pripyat’, inclús quan el baixista anterior havia plegat i anàvem en format trio. Durant els següents anys hem anat assajant al local, fent temes nous i entre tot això hi ha hagut paternitats entre mig. A la primavera del 2016 es va incorporar l’Herpes i vàrem començar a preparar la sortida d’’Exile’ pel 2017.

Perquè la banda ha estat tant de temps sense baixista i que ha motivat la incorporació d’un nou component?

L’Isidre, el baixista anterior, va deixar el grup a mitjans del 2013 i teníem bastants concerts programats i vam decidir tirar endavant els tres. No era la millor situació, però no volíem deixar de tocar i per això vam decidir tocar sense baix. Sempre hem tingut baixista però com tot va anar molt ràpid va ser la solució. Ens ha costat molt trobar un baixista que s’impliqués amb seriositat al grup, fins que va aparèixer l’Herpes. Sempre hem volgut tenir un baixista però costa molt trobar gent que vulgui comprometre’s amb el grup.

HUMAN ASHTRAY PROMO LQ (4)

Les cançons que composen el disc són complexes i segur que no surten en una tarda… Com ha estat el procés de composició de les cançons d’’Exile’?

La composició del disc va ser en el mateix moment que el ‘Pripyat’, vam fer un bloc de tretze temes que desprès vam decidir treure per separat. Així que suposo que va ser durant el 2011… Les cançons que composen el disc varen portar alguns maldecaps…ens agrada la complexitat i l’harmonia i no és fàcil combinar-ho tot. Els dos discs potser vam estar un any i mig en fer-ho tot i assajar-ho per poder-ho gravar.

Els títols de les cançons diuen molt de la temàtica de les vostres lletres, què us ha influenciat a l’hora d’escriure els textos d’ ‘Exile’?

Com et comentava tant el ‘Pripyat’ com l’’Exile’ es van fer de manera conjunta. En aquest disc les lletres potser son un pel més crues que en l’anterior, ja que parlen sobre el fet d’abandonar la terra on has nascut, sobre la mort i la capacitat de destrucció de l’ésser humà, sobre els deliris individuals i al capdavall vol ser una continuació del que vam iniciar amb ‘Pripyat’, un rèquiem nuclear, que vol explicar les contradiccions que vivim, pel fet de ser animals pensants, però destructius.

En Xevi, a part de ser el guitarrista del grup, també s’ha encarregat de produir, gravar i mesclar ‘Exile’. Perquè ho vau triar així i quines avantatges e inconvenients trobeu que un component del grup es responsabilitzi d’aquesta tasca?

Va ser una decisió presa amb temps, ja que ell estava fent l’estudi i la comoditat i el temps que et dona fer-ho amb un membre del grup no és igual, que si tens que gravar-ho en un temps limitat i havent de pagar desplaçaments…Clar que al fer-ho així tardes més temps, et mires més les coses, el nivell d’exigència és més alt…per en Xevi va ser una tortura…moltes hores, gravar-te a tu mateix, edició, producció , màster…però al final el resultat crec que ha valgut la pena tot l’esforç, i la experiència és un grau…i ja sabem com enfocar de millor manera les següents gravacions.

Un cop publicat el nou treball és hora de presentar-lo al públic, quines intencions teniu en un futur proper?

Si, aquesta és la idea…de moment tenim concerts programats durant la primavera però la intenció és rodar tot el que es pugui, i tocar a on ens deixin i ens vulguin. Ho anirem anunciant tot per xarxes, i si algú vol que ens contacti sense problema i podem parlar de tot.

En època pre internet semblava que les bandes ho tenien més senzill si vivien prop de la capital, creieu que això segueix sent així? Que suposa per a una banda de death metal promocionar-se des de La Selva si es que hi trobeu alguna diferència?

En el nostre cas sempre hem pogut anar tocant i ens hem mogut amb relativa facilitat, dintre lo complex que és,però mes o menys hem tocat per tot arreu. El fet de ser de comarques potser si que no tens la rellevància que voldries, o que essent de capital al haver-hi més gent et pots donar a conèixer més ràpid, però creiem que també és un valor, i intentem demostrar que fora de Barcelona també s’hi cou bona música i matraca. En un món global, no crec que ara la procedència d’un grup influeixi d’una manera determinant per moure’s.

Heu compartit escenari amb grans noms internacionals com Napalm Death, Soulfly o Entombed. Que suposa això per a una banda com HUMAN ASHTRAY? Realment fa descobrir el grup a un nou públic o el fet de veure el teu nom al costat de bandes més grans és més una floreta al currículum?

Solen ser concerts que tenen una promoció més gran, i si que es nota que la gent et busca més, t’escolta més(a nivell de xarxes). Potser si que et fa que més gent et descobreixi. Sempre fa il·lusió tocar amb grups que t’agraden i de renom internacional, i si fa currículum pel grup, però nosaltres els concerts ens els agafem tots amb la mateixa importància…al final tu has de defensar el mateix en tots els concerts.

Moltes gràcies per les respostes i qualsevol cosa que volgueu afegir endavant!

-Gràcies a tots l’equip de Bloc’n’Roll per l’estona, i per fer-nos un forat. Salut!!!

Text: Willy