ENTREVISTA: GOLÍAT

goliat

Ara fa un any, Golíat publicaven el seu darrer treball ‘II’, un treball intens on combinen totes les seves influències i per oferir un disc variat i personal. El proper 7 de gener estaran a l’escenari de l’Associació Freedonia, juntament amb Ratpak i Fastloud; per aquest motiu hem volgut tenir una conversa amb ells, descobrir-los més i presentar-vos-els als qui encara no els coneixeu!

‘ACTUALMENT UN MÚSIC HA DE SER DISSENYADOR, RELACIONS PÚBLIQUES, MÀNAGER I MIL COSES MÉS QUE SURTEN DE L’ÀMBIT PURAMENT MUSICAL I QUE PERMETEN QUE S’AVANCI PEL QUE FA AL RECONEIXEMENT I LA PROJECCIÓ.’

Per començar, feu-nos cinc cèntims de la història de Golíat i de quines bandes preveniu?

Doncs tot va començar a finals de 2008, quan en Marçal S. i en David ens vam conèixer a la universitat i vam començar a tocar plegats. Aviat vam decidir donar forma a les idees que havien anat sortint, fent algun bolo i finalment enregistrant un primer disc homònim que vam presentar pel territori nacional i Gal·les. El 2012 gravem 4 temes més per a un vinil compartit amb Dead In Montana, banda amiga de Mataró. L’any 2015, després d’una parada de dos anys, ens vam reunir de nou, creant noves músiques i ampliant horitzons sonors. Aquest va ser el període en què vam decidir afegir un baix a la banda, que va acabar essent en Marçal I.  El reflex d’aquest canvi és el nostre segon llarga durada, que porta per títol “II”, el llançament del qual es va realitzar a finals de l’any 2016, i que hem presentat arreu durant tot aquest 2017.

El primer que sorprèn quan tens el darrer treball de GOLÍAT a les mans és la presentació tan acurada del vinil. Últimament que comprar música ha deixat de ser una cosa descabellada, em pregunto el valor que li doneu al format físic?

Per nosaltres el format físic segueix essent important per molts motius. En primer lloc ens agrada poder afegir un plus als nostres productes. La part visual és important per nosaltres i forma part d’allò que volem transmetre.

A més a més, tenim la sort que grans artistes amics com Andreu Matallana, Víctor Calderon, David Tejero o Von Tronner ens han donat un cop de mà, i ens sentim molt agraïts! Pel que fa al vinil concretament, sempre n’hem sigut una mica fetitxistes…l’split amb Dead In Montana ja va ser concebut així, i ens sembla un format que té un encant que alguns altres no tenen. Permet una portada gran, opcions de colors al disc, diferenciar el sentit musical entre cara A i cara B… Sempre diem que un format amb 60 anys d’història i que no ha desaparegut deu ser per alguna cosa!

Alhora oferiu la descàrrega digital gratuïta per a tothom que es vulgui apropar a la vostra música. És un moment de navegar entre els que s’ho descarreguen tot i els que ho volen tenir tot en format físic?

Sí, tal com dius, som molt conscients que actualment el format de consum és el món digital. Les plataformes com Youtube i Bandcamp són una manera ràpida i fàcil de conèixer el que fa un grup. Són una bona forma d’apropar la teva música a tothom, animar a la gent a venir als concerts, seguir la nostra activitat, etc.

En realitat, ambdues opcions ens semblen igualment vàlides. El que finalment importa és la música.

Aquesta facilitat d’accés a la vostra música, contrasta una mica amb la poca importància que sembla que li doneu a les xarxes socials. Esteu d’acord? Expliqueu una mica als despitats de què s’ha d’encarregar un músic a part de la seva música?

És cert que ens costa ser constants amb l’ús de les xarxes socials, perquè al cap i a la fi a nosaltres el que ens flipa és tocar i composar! Però actualment un músic ha de ser dissenyador, relacions públiques, mànager i mil coses més que surten de l’àmbit purament musical, i que al cap i a la fi permeten que s’avanci pel que fa al reconeixement i la projecció. Fem un propòsit d’any nou i prometem aplicar-nos més aquest any que entra!

goliat2

‘DE NOMS PROPIS N’HI HA MOLTÍSSIMS, PERÒ SEMPRE ENS SENTIM REFLECTITS AMB GRUPS QUE ESTAN EN EVOLUCIÓ CONSTANT.’

Anem a pel disc, ‘Golíat II’ mostra un estil molt particular, que a primeres no em recorda a cap grup. Teníeu una idea preconcebuda del que volíeu fer abans de gravar les cançons? (em refereixo a si volíeu tirar cap a una banda concreta estilísticament o si us havia influenciat alguna banda en concret)

La veritat és que d’ençà que toquem junts, una de les premisses que vam adoptar va ser la donar-nos llibertat creativa en tot l’aspecte musical i no tancar-nos a cap idea que sortís, encara que no s’emmarqués en cap estil concret. Sempre hem sigut molt fans del metall i de les atmosferes intenses del post-rock i les bandes sonores, però alhora ens agrada experimentar amb nous sons, estructures… De noms propis n’hi ha moltíssims, però sempre ens sentim reflectits amb grups que estan en evolució constant.

Pel que fa al disc, teníem bastant clar que volíem diferenciar una cara A i una B, cadascuna amb les seves pròpies dinàmiques. Hi ha tan cançons instrumentals (Nevus, 1922, Vozdukh…), com amb lletra (Incident, Inlandsis, Invern, Once, Criatures de l’Avenç) i una barreja entre cançons més melòdiques i canyeres, si bé és cert que procurem que totes transmetin la intensitat que creiem que ens caracteritza.

Vosaltres mateixos heu estat els encarregats de gravar-vos i mesclar-vos. Hi ha un motiu concret per a triar aquesta opció?

Hi ha diversos motius que ens han dut a autoproduir-nos musicalment. En primer lloc ens allibera de la pressió del factor temps que hi ha als estudis de gravació. Podem experimentar tant com volem abans de decidir que una idea està plenament realitzada. En segon lloc, tenim com a referents grups musicals que segueixen aquesta manera de fer, i d’alguna manera ens agrada ser fidels a aquest tarannà curós i detallista. Finalment també cal dir que dos de nosaltres tenim estudis relacionats amb el so i ens agrada treure suc a aquests coneixements.

El treball es va publicar ara fa un any. Com valoreu l’acollida del treball i les diferents presentacions en directe que heu fet aquest 2017? Quins són els plans més immediats per aquest 2018?

Doncs la veritat és que no ens podem queixar, molta gent que ha escoltat el disc, i sobretot que ens ha pogut veure en directe, ens ha fet arribar un molt bon feedback. A nosaltres ens apassiona tocar en directe, sempre hem donat molta importància a aquest aspecte i procurem fer-ho tan bé com sabem. Especialment ens fa gràcia voltar per fora de Catalunya i que la gent ens digui que, encara que no entén les lletres, han copsat l’energia que pretenem transmetre. Estem contents d’haver pogut tocar per llocs on encara no ho havíem fet – locals petits com el Up&Down de Montpellier, sales d’arreu d’Espanya o festivals més grans com el Focus Wales de Wrexham, al Regne Unit.

Pel que fa als plans pel 2018, ens fa molta il·lusió anunciar que estem composant un nou treball que possiblement tindrà el format de mitja durada, amb les noves idees que han estat apareixent aquests últims mesos. Si tot va com esperem, veurà la llum aquest any!

Per acabar, la portada del disc és fosca i, si no m’equivoco, és el Panteó de Roma. Qui és l’encarregat del disseny i què volíeu expressar?

L’encarregat del disseny no sap que ho és. Es tracta d’un gravat de l’artista neoclàssic italià Giovanni Battista Piranesi, i efectivament és el Panteó de Roma. Vam escollir aquest artista perquè a en Marçal S. n’és molt fan, per la filosofia de tota la seva obra, que mescla la sobrietat del neoclàssic amb la llibertat del romanticisme.  L’obra mostra l’edifici on tots els Déus hi són representats, “on totes les idees valen”.  I a més l’element que emmarca la imatge són dues columnes, que ens serveix per il·lustrar el títol del treball.

Què us hauríem d’haver preguntat i no hem fet?

Creiem que falta la pregunta històrica de com es pronuncia el nom del grup! Aquesta és una oportunitat única d’aclarir al món que, en efecte, pronunciem l’accent que escrivim a Golíat. És a dir Golííííat!

Text: Willy