CRÒNICA I FOTOS: RITUAL CVLT FEST

marc presentacio

Amb només un mes d’antelació es feia públic el cartell del primer RITUAL CVLT FEST, un festival singular, tant per la seva proposta musical, com sobretot per allò que envoltava a les dues jornades de concerts. Des del primer moment, l’objectiu del festival va ser el d’establir relacions d’àmbit europeu entre els diferents professionals del sector. A part de músics, personatges involucrats en segells, festivals, promotores o mitjans van tenir la oportunitat d’intercanviar idees, experiències o plans de futur en un ambient distès i agradable mitjançant taules rodones obertes a qui hi volgués assistir. Només aquesta aposta per no ser un festival més dins una ciutat amb una oferta més que amplia i l’esforç que requeria pel propi desenvolupament del mateix ens obligava a ser-hi presents i recolzar aquest projecte i les bandes que hi havia d’actuar.

Tres espais van ser els protagonistes de dos dies de la variant més obscura del metall: el principal, la sala Razzmatazz 2 que va acollir el gruix dels concerts; l’altre, el Popbar, que pels que no ho conegueu es troba passada la terrassa de Razz 2, on s’hi van celebrar concerts de petit format, així com les xerrades i taules rodones. En tercer lloc, la terrassa es va convertir en un concorregut espai per a xerrar, prendre una cervesa tranquil·lament mentre les bandes provaven so i on trobar-se amb cares conegudes de l’escena i els participants del festi.

ritual_cvul (11)

Els principals reclams musicalment parlant, van ser el caps de cartell de cada un dels dies: els estatunidencs YOB i els finesos GHOST BRIGADE, així com les actuacions de les dues bandes catalanes que hi van ser presents, els FOSCOR que presentaven el seu darrer treball i OBSIDIAN KINGDOM que oferien una de les darreres actuacions A Barcelona del seu excepcional ‘Mantiis’.

Així va ser com dijous a les sis en punt de la tarda es va obrir al públic la segona de Razzmatazz i dos minut més tard el duet WOLVESERPENT, amb una sala força buida encara, va oferir mitja hora de cançons atmosfèriques, que començaren amb un violí, però que acabaren mesclant tant la bateria com la guitarra amb joguines electròniques. També duet, però amb unes cançons més curtes i més ràpides, és la proposta dels andalusos ORTHODOX. Més accessibles que els primers, van compaginar cada un dels temes amb una il·luminació diferent que va donar riquesa a unes cançons nodrides de bateria, baix i veu. FOSCOR es va decidir per un repertori format exclusivament pel seu nou treball ‘Those Horrors Wither’ i del que només es coneixia l’avançament ‘Graceful Pandora’. Això va suposar una divisió d’opinions entre els que esperaven conèixer alguna cançó més, però tothom va estar d’acord en que els nou treball donarà que parlar ben aviat. Els ianquis PALLBEARER, que trepitjaven ‘Spain’ per primera vegada van oferir un directe molt contundent de ritmes pesats, sent els primers en utilitzar un registre més melòdic de veu. Per acabar la jornada YOB va presentar tres cançons del seu ‘Clearing the Pace to Ascend’, composicions que superen el deu minuts, que obligaven al seu frontman i únic component original Mike Scheidt a fer estiraments entre cançó i cançó. El trio va fer feliços a una sala que presentava la millor assistència fins al moment de tot el que portàvem de festival.

ritual_cvul (5)

La segona jornada va començar com la primera. Tot i que potser es va congregar més públic, aquest va anar arribant esglaonadament i és que a les sis, encara amb el sol present, alguns encara treballaven o es llevaven de la migdiada. Això va fer que molts es perdessin l’energia despresa pel trio britànic HARK, que amb un bon conjunt de riffs trencanuques van aconseguir que la seva mitja hora d’actuació es fes curta. Ben diferent de la proposta de NICHOLAS BULLEN, que els seus crits passats per la taula d’efectes van aconseguir que a poc a poc tothom preferís estar a la terrassa, tot i el renom aconseguit com a membre original de Napalm Death. Segur que algú el va gaudir de valent, però jo personalment vaig ser incapaç d’assimilar la proposta. Abans, amb els canadencs KEN MODE vam presenciar la proposta més agressiva, amb els crits de Jesse Matthewson, que van angoixar a tothom i qui va aprofitar el darrer tema per baixar de l’escenari i fulminar-nos amb la mirada, i la bèstia d’Skot Hamilton, que semblava posseïda pel mateix diable. La força despresa era tal que entre tema i tema necessitaven una intro per tal de poder afinar els seus instruments. Ja cap al vespre vam comprovar com el directe d’OBSIDIAN KINGDOM t’absorbeix amb més intensitat cada cop que tenim la sort de veure’ls. El concert va anar agafant envergadura a mida que avançaven els temes, arribant al clímax amb les col·laboracions d’en Fiar de FOSCOR o Hugo Guerrero. Vaig tenir la sensació d’una posada en escena amb molta més il·luminació que la darrera vegada que els vaig veure, cosa que va alleugerir la sensació claustrofòbica que de vegades provoquen les seves composicions. GHOST BRIGADE van ser els més esperats de la nit. La mica de retard acumulat amb les anteriors bandes i els horaris estrictes de la sala del Poblenou va fer que el concert fos un pel més curt. Tot i així, no van estalviar en contundència i Manne Ikonen i els seus va oferir un espectacle digne del que s’esperava d’ells. Només una mica de pausa ens van oferir a la semibalada ‘Soulcarvers’, abans de que un dels seus hits ‘Into the Black Light’ posés punt i final al seu show i a la primera edició del Ritual Cvlt Fest.

rital_cvult_2 (19)

En tot moment d’aquests dos dies s’ha pogut apreciar l’esforç, la professionalitat i les ganes d’oferir un producte de qualitat als assistents. Per això i perquè es nota que s’ha treballat amb ‘carinyu’, desitgem que l’èxit acompanyi a aquest nou festival que acull la ciutat de Barcelona, que no per tenir una extensa oferta, aquest passarà a ser un event més.

RITUAL CVLT FEST

2 i 3 d’octubre de 2014, Razzmatazz 2

Organitza: Third Eye Society

Text i fotos: Willy