BARNA’N’ROLL: SKATALÀ TORNA ALS ESCENARIS PER UN DIA

IMG_2404

Molts al·licients tenia el cartell de la segona edició del Barna’n’Roll. El retorn puntual d’SKATALÀ, la oportunitat de veure de nou a LA BANDA TRAPERA DEL RÍO o la visita d’uns grans del hardcore com LAGWAGON. A tot això, sumant-li noms consagrats com THE ADICTS, BERRI TXARRAK o LENDAKARIS MUERTOS i comptant amb un espai com el Poble Espanyol, doncs et queda un festival la mar de cofoi. És d’agrair la qualitat del menjar i l’agilitat a les barres a l’hora de gaudir dels concerts sense perdre gaire temps amb cues, a diferència d’anar al lavabo que t’hi passaves una estona, però bé quan un va a un festi, ni que sigui d’un dia, ja hi comptes amb aquest tipus de coses.

A partir de les cinc, amb una calor d’escàndol, van arribar els primers acords de GIUDA que, tot i el bon directe que tenen, va servir de banda sonora mentre la gent anava entrant i fent-se amb els tiquets i les primeres cerveses. Pocs es van atrevir a deixar la seva parcel·la d’ombra. La cosa va canviar una mica amb LA BANDA TRAPERA DEL RÍO. Per als més joves uns desconeguts, per als més puretes uns clàssics. La cosa és que 40 anys després en Morfi Grey i companyia van omplir de nostàlgia la ‘Ciutat Podrida’ on ens ha tocat viure. Al lloro amb BABOON SHOW, banda provinent d’Estocolm i per a molts el millor grup del festival. Si més no, va ser els més enèrgics i els que van cridar més l’atenció a qui encara no les coneixia. A la seva frontwoman Cecilia Bostrom se li va fer petit l’escenari i no va parar quieta en cap moment. Salts, balls a sobre dels altaveus, corretejar entre el públic i molt de rock’n’roll van fer les delícies dels més matiners, però també un infern per al nano que vigilava que no se li enganxés el cable del micro. Ja ho deia el seu tatuatge: ‘Girls to the Front’! Amb els LENDAKARIS MUERTOS és impossible que no se’t marqui un immens somriure durant la seva actuació. Les seves lletres provocatives (Els títols com ‘Gora España’, ‘Eta deja alguna discoteca, ‘Cómeme la Franja de Gaza’, o ‘Fuimos Ikastoleros’ ho diuen tot), l’aparició de l’’Oso Panda’ i la faceta més showman del seu cantant van portar la festa a l’escenari del Poble Espanyol quan encara no havia enfosquit. Més seriosos van ser els veterans FACE TO FACE liderats per Trever Keith, únic component original d’una formació que no trepitjava Catalunya des de feia sis anys. Una oportunitat única per gaudir d’una de les bandes més poderoses de punk californià i això es va notar a la pista amb la gent entregada.

IMG_1991

BERRI TXARRAK: DE REMONTADA

Com a incondicionals i enamorats dels BERRI TXARRAK, esperàvem amb moltes ganes tornar a veure’ls -en el nostre cas, poc més d’un any havia passat des de l’anterior ocasió a l’Estraperlo-. Ja hem perdut el compte de la quantitat de vegades que els hem vist en viu i tenim ben clar que és una de les millors bandes en directe de l’estat. Precisament per això, ens va deixar en fora de joc el so del seu inici de concert. No sé si el fet de ser estilísticament molt diferents de la resta del cartell del festival en seria el motiu, però ‘Etsia’ o ‘FAQ’ no acabaven de produir l’impacte habitual. La manca de força del so i la fredor de bona part del públic condicionarien bona part de l’actuació malgrat els esforços i energia de Gorka i companyia. Les aturades i pauses entre cançons no ajudaren a escalfar l’ambient, però si a millorar el so progressivament, fet que coincidiria amb la segona part del concert. Clàssics com ‘Ez dut nahi’ i ‘Jaio.Musika.Hil’ compartirien espai amb temes de Denbora Da Poligrafo Bakarra com ‘Zerbait Asmatuko Dugu’ i ‘Hitzen Oinarri Ahula’. Un cop més no podia faltar la versió de KOP, ‘Sols el poble salva el poble’, molt reconeguda pel públic present i que provocaria una gran reacció. El final arribaria amb la sempre incendiària ‘Denak ez du balio’ i ‘Oreka’, amb un medley format per ‘Kids’ de MGMT i ‘Around the World’ de DAFT PUNK. Un final curiós i divertit però que, tenint en compte que comptaven amb poc més d’una hora d’actuació, podria haver donat espai a tocar algun tema més propi. Tot i deixar-nos una mica de mal sabor de boca perquè n’hi havia força gent que veia per primer cop a la banda i no van endur-se una veritable mostra del seu enorme directe per culpa del so i la sensació de què no acabaven de sentir-se còmodes a l’escenari, la “remuntada” dels BERRI TXARRAK almenys ens va permetre gaudir d’una bona actuació resolent una situació que no va ser gens fàcil i de veure de nou a una de les  nostres bandes preferides.

IMG_2209

LAGWAGON: INCOMBUSTIBLES

Tres anys després de la publicació de ‘Hang’ i dos de la seva darrera visita a la Sala Apolo, els melòdics LAGWAGON tornaven a la ciutat comtal per oferir un recorregut per tota la seva discografia. Enèrgics i amb la velocitat necessària per a gaudir del seu xou, Joey Cape i els seus no van necessitar gaire més que els primers acords d’’Island of Shame’, seguida de ‘Violins’ per encarrilar l’actuació esperada per el públic més hardcoreta. Com a bon treball que és la seva darrera obra va quedar força representada, però ‘Hoss’, més de vint anys després segueix sent el treball preferit pel públic i es va endur el gruix del set list.

IMG_2297

SKATALÀ: EL RETORN D’UN REFERENT

Sense haver-ho confirmat, va donar la sensació de pujar de nou a l’escenari als SKATALÀ no va captivar tanta gent com ho va fer BAD RELIGION a l’edició passada. Tot i així no érem pocs els que ens hi vam aplegar. Els de Barcelona, que commemoraven el 30 aniversari de la seva mítica maqueta ‘Fent d’Aquí’ va tornar a la tarima contra tot pronòstic. Ho van fer pel 20 i pel 25 aniversari de la banda a la Sala Apolo. En canvi no ho van fer per celebrar les tres dècades de la pel que semblava que la barraca havia tancat definitivament. Però la reedició del ‘Borinot, borinot’ i, més recentment, del ‘Fent d’Aquí’ van ser l’empenta per tornar als pioners del gènere a Catalunya a enfundar-se els instruments. La baixa d’en Quique a les segones veus va ser una de les diferències més notòries respecte als anteriors retrobaments, tot i la bona suplència per part d’en Jorgito (ex Dr. Calypso i present als Skatalà de la primera època). Per la resta, tot als seu lloc: públic entregat que canta les cançons embogit, himnes dels seus tres treballs: ‘Llunàtics’, ‘Bolingas’, ‘Walthing Mathilda’, ‘Rastablanc’, ‘El Pistoletes de l’Escala’… SKATALÀ van ser un referent per a públic i moltes bandes que després van optar per l’ska com a estil, conformant una interessant escena que omplia pavellons i places de Festa Major. Van ser mítics, pel que qualsevol proper retorn que planegin segur que serà recolzat per aquells que vam viure aquella època de glòria skatalítica, sense tenir en compte ni els oblits a les cançons ni que el temps també passa per als nostres herois.

IMG_2354

THE ADICTS: ELS MÉS TEATRALS

THE ADICTS són uns clàssics de l’escena punk-rock, però són tantes vegades que estan de gira per les nostres terres que els herois de la Clockwork Punk que hem perdut aquella expectació de veure quelcom irrepetible. Tot i així, recomanaríem veure’ls cada cap de setmana si això fos possible. Gran dosi de punk-rock per finalitzar un festival on els efectes teatrals als que ens tenen acostumats els anglesos es van multiplicar en aquesta ocasió. Per començar, els amplificadors van ser recoberts d’estelades, cosa que va sorprendre a bona part del públic. El xou començaria amb ‘Let’s Go! I amb en Monkey enfundat en unes immenses ales que van captar l’atenció de tothom, continuarien la pluja de cartes de poker a ‘Joker in the Park’ i així tot un grapat de complements a una banda sonora que incita a la baralla: serpentines, confeti, paraigües plens de coloraines i  lluentons a dojo. Clàssic rere clàssic, s’arribaria a ‘Viva la Revolution’ i al ‘You’ll Never Walk Alone’ per rematar una actuació collonuda i deu hores de punk.

Totes les fotos aquí

BARNA’N’ROLL
22/7/17, Poble Espanyol (Barcelona)
Organitza: HFMN Crew
Text: Dani Navarro i Willy
Fotos: Willy